La vil·la romana de la Sort de Ròtova és un espai d’interpretació arqueològic que permet conèixer in situ com era un assentament romà rural. A l’espai museïtzat s’ha tret a la llum la planta d’un edifici que formava part del fundus o propietat de la vil·la romana de la Sort. La vil·la està localitzada entre la via antiga denominada Camí Reial o Camí Vell de Xàtiva i el riu Vernissa, que unia les ciutats romanes de Saetabis (Xàtiva) i Dianium (Dénia). Aquesta darrera ciutat, capital del territori on se situa la Sort, exercia de màquina de drenatge del ager o camp. Al camp se situaven les vil·les o explotacions agrícoles que explotaven l’espai rural.
En cada vil·la hi havia tres parts diferenciades: la pars urbana o part residencial, la pars rústica o part agrícola i la pars fructuaria o zona industrial. En la primera se situava la residència del propietari, que podia ennoblirse amb les termes, cosa que va passar a Ròtova. En la tercera estaven els forns o terrisseria, a més d’altres activitats contaminats, que en cas de la Sort no hem localitzat. I en la segona estaven les dependències agrícoles, com magatzems.
Aquesta darrera és la part que hem detectat en els actuals treballs d’excavació i museïtzació, que han exhumat un edifici de planta rectangular composat per diversos departaments al voltant d’un pati. Les restes trobades in situ en el jaciment confirmarien aquesta tesi, ja que apareix una gran quantitat de grans contenidors, o dolia, on es vessava el most del raïm xafat en la premsa, o torcularium. Després, quan havia fermentat i s’havia convertit en vi, es transvassava en àmfores, que es carregaven en carros i, pel camí de Xàtiva, anaven cap a Dianium per a vendre’s i, amb els beneficis, s’ennoblia la vil·la.